La proposta per regular l’ús de telèfons mòbils a les escoles:Un problema social que exigeix respostes integrals.

Des de la FECCOO defensam l’abordatge del problema social de l'abús tecnològic i la necessitat d'implicació d’actors més enllà de l'entorn educatiu.

Des de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de les Illes Balears, volem compartir la nostra visió crítica davant les recents instruccions per regular l'ús dels telèfons mòbils a les escoles. A continuació, detallam la nostra posició i les accions que consideram necessàries per abordar aquesta qüestió de manera integral.

En relació amb la prohibició de l'ús de mòbils durant l'horari lectiu, consideram que aquesta mesura, tot i ser raonable, ja s’ha implementat en molts centres. En cap cas és suficient per abordar la problemàtica de l'abús de les tecnologies entre els joves. Entenem que aquest problema requereix respostes estructurals que vagin més enllà del context educatiu.

La Federació d'Ensenyament de CCOO de les Illes Balears consideram que existeix la necessitat de debatre públicament i de distingir entre l'ús dels dispositius per part de l'alumnat, la utilització de la tecnología pel professorat i la seva aplicació efectiva en el procés educatiu. Així mateix, recalquem la importància de basar les decisions en evidències científiques que considerin els impactes físics, mentals, sexuals i socials associats a l'ús excessiu de les tecnologies.

No podem obviar el negatiu balanç sobre l'ús de les xarxes sense supervisió, l'elevat nombre de casos d'assetjament, la desinformació sobre conductes sexuals sanes, la imitació de conductes inconvenients, antisocials o violentes.

Les instruccions de la Conselleria han d’anar acompanyades per programes d'informació, sensibilització, prevenció i intervenció en les famílies. Tot un repte, on s’ha d’escoltar totes les parts implicades, i acompanyar les accions amb programes de sensibilització, prevenció i intervenció tant dins com fora de l'àmbit escolar.

Per la qual cosa, suggerim reforçar la xarxa d'orientació educativa i psicopedagògica, reduir les ràtios i millorar les condicions laborals del professorat; ja que no correspon als centres educatius tota la responsabilitat. Les actuacions sobre les famílies són prioritàries dins el marc de la intervenció sociocomunitària, i dir que “impulsarà jornades adreçades a les famílies” és totalment insuficient, s’han de posar sobre la taula els recursos suficients per solucionar veritablement el problema.

Aquest problema no és únicament educatiu, sinó social. Necessitem mesures preventives i d'intervenció en molts altres nivells per oferir una resposta exitosa. Les actuacions amb les famílies i directament amb els i les menors són prioritàries dins d'una intervenció sociocomunitària global, amb tots els serveis públics, socials i clínics. Perquè està clar que també fora de la jornada escolar s’han de produir canvis en les pautes d'ús de les tecnologies o llavors no haurem avançat gaire en la solució real al problema.